Archive for Juliol, 2011

Cometari crític sobre la recent novel·la d’en Lluis Busquets

És tracta de la novel·la que acaba de publicar l’amic Lluis Busquets, a editorial Alisis, en un registre inèdit, o així m’ho sembla i que us aconsello vivament.
Algunes referències:
http://www.arallibres.cat/blog/index.php/tag/lluis-busquets-i-grabulosa/
i també
http://libros.fnac.es/a629143/Lluis-Busquets-I-Grabulosa-Albada-a-Lisboa
Enric

ALBADA A LISBOA

“Horitzó 2014” és una comissió secreta de la Generalitat que contacta amb grans figures mundials que hagin participat a l’alliberament del propi país —Nelson Mandela, Vaclav Havel, etc.— en vista a obtenir alguna ajuda en l’opinió internacional de cara a  l’any 2014, aniversari de la pèrdua dels drets polítics catalans, i data en la qual des del govern català es pensa dur a terme alguna mena d’acció que no la deixi passar desapercebuda.

Al protagonista-narrador, ex-professor de filosofia tot i que actualment es guanya la vida escrivint els discursos dels cappares de la Generalitat —i aquesta és la part de “divertimento” de la novel·la—, li toca presentar a Lisboa Otelo Saraiva de Carvalho als representants de la delegació enviada pel govern de la Generalitat per establir un  d’aquests contactes. (Saraiva, convertit en heroi per l’autor, va ser el guionista militar i director  del cop  del 24 abril 1974 que enderrocà Caetano i obrí Portugal a la democràcia. La Revolució dels clavells, doncs, hi és com a teló de fons.)

Com que la trobada s’escau en dilluns vol aprofitar doblement l’avinentesa:  passar el cap de setmana amb la família a Lisboa —muller i fill de 8 anys— i mirar d’assolir la traducció portuguesa d’un llibre que ha fet, titulat La crucifixió de Catalunya i la resurrecció de Portugal, a partir dels epistolaris entre Pau Claris i Fontanella amb el duc de Bragança, que assolí independitzar Portugal d’Espanya aprofitant que bona part de l’exèrcit espanyol havia estat desplaçat en territori català el 1640. (S’hi explica, doncs,  la participació de Catalunya a les converses de Münster que es van abocar a la Pau de Westfàlia de 1648, amb tot el nou equilibri europeu, la traïció de França gràcies al legat papal i l’estafa dels Tractat dels Pirineus.)

Malgrat un incident aeri que el porta a interrogar-se sobre la vida i la felicitat, tot sembla rutllar prou bé  quan, ja a la primera nit, el narrador s’adona que, al mateix hotel on són amb la família, s’hi allotja  una seva antiga amant, per la qual sent una atracció obsessiva; una dona que és capaç de maneflejar un viatge a Fàtima  de la muller i el fill per poder estar amb ell. (I aquesta és la part eròtica de la novel·la que no desvetllarem…)

El laberint en què es troba el protagonista, doncs, és el d’una triple fidelitat: amb ell mateix, amb la família i amb la comunitat catalana, que, des de la noviolència, voldria lliure en el concert de les nacions. Si els dos contactes de treball  tenen com a leitmotiv la pèrdua de les llibertats catalanes i el problema de com tornar-les a adquirir, la doble retrobada lisboeta es resol  per camins que tensen la persona humana com la corda d’un violí.  (El militar portuguès es pren més seriosament que els polítics la independència de Catalunya; l’ex-amant, de tant independent que vol ser, es troba en un atzucac.)

Novel·la més intensa que extensa, que no defuig els temes recurrents de l’autor —sentit de la vida, religió, noviolència, felicitat—, és un passeig per l’amor i la vida, bé que es podria  qualificar de filosòfica, de política, d’eròtica, d’intertextual —el text remet contínuament a textos lisboetes de Pessoa i d’altres autors— i fins i tot metatextual (a mesura que la llegim sabem  com s’ha ant construint perquè és la millor manera que el lector la pugui desconstruir). I vosaltres, què hi dieu?

8 Juliol 2011 at 19:11 1 comentari

Tertúlia sopar amb el Xef Sr. Carles Gaig – dimarts 5 de juliol de 2011

El darrer sopar de la temporada amb la companyia d'un xef excel·lent

En el darrer sopar de gironins vam tenir de convidat un restaurador de primera divisió, el Sr. Carles Gaig. Sense que es pogués sentir gaire premut… Déu n’hi do dels temes —culinaris i d’altra mena—  sobre els quals va deixar anar la seva opinió, començant pels seus records d’infantesa, de la qual recordava que a la fonda dels seus es menjava enmig d’una boira de fum… D’allò a no deixar fumar… hi va un bon tros! Per a ell és indubtable que ha influenciat en la reducció de certa clientela —la d’establiments entorn dels 80 i 100 euros— i en l’actual crisi del sector.  (Els temes del fum i de la crisi resultaren recurrents i es va dir que fins i tot, corrien veus que políticament es volia fer una certa marxa enrere degut al nivell gastronòmic del país…) Per a ell, caldrien sales ben preparades i posar-se al servei de la satisfacció d’aquell client que, després d’un bon dinar, no li abelleix sortir a fora a fumar…  (Per cert, en aquesta mena d’establiments, va dir, et podrien regalar el menjar, per bo i sofisticat que sigui: els problemes són de cuina, servei i logística… )

Per què Catalunya excel·leix en gastronomia? Doncs, en primer lloc, va dir que calia comptar  amb el tractament dels productes que es fa en aquest país. Pots trobar peix semblant a Itàlia, França o Grècia, però no el saben tractar al mercat com cal —amb gel i col perquè no es cremi— ni presentar-lo. Enlloc no hi ha res que s’assembli al que trobem a casa nostra. Un bon cuiner frueix als mercats perquè la bona base justifica la bona cuina. I el mercat seria el primer fet diferencial subratllat pel  posterior tractament que fan els restauradors dels productes.

En segon lloc, l’excel·lència culinària vindria dels bons cuiners que investiguen i basen  en la simplicitat qualsevol sofisticació. Certament el geni de Ferran Adrià ha estat un far que ha enlluernat el món, però, s’ha donat el cas que el primer s’ha trobat rodejat d’altres primeres figures que també l’espremien. Com en el Barça, Messi, tot solet, no faria el que fa rodejat de primeres figures com Iniesta, Xavi, Busquets, Pedro, Piqué… Aquests serien els Ruscalleda, Santamaria, Roca, Gaig i un llarg etcètera.

Sense voler ser exhaustius, val a dir que van tenir un bon predicament els macarrons del Cardenal, de la Fonda Gaig. El secret seria bullir la pasta sense refredar-la sota l’aixeta. (L’aigua, si de cas, per a la carn de xai abans de posar-la a la graella!) La recepta? Cal estendre la pasta després de coure-la el temps desitjat (“al dente” per a nosaltres és una mica més fet…) pel sobre el marbre per damunt d’un raig d’oli, això sí,  amb 2 minuts d’espera un cop has apagat el foc abans d’escórrer-los. Després, segons el mestre, pots fer el tipus de macarrons que vulguis: al pesto o a la bolognesa…  Se’ls cruspia algun Cardenal una mica golafre, els macarrons del Cardenal? No se sap. En la seva inquietud professional va trobar-ne la recepta en un petit receptari de mitjans del segle XIX i ben segur que era més antic… “ En aquella època, per reculada que ens sembli —va assegurar en Carles—, alguns menjaven també molt i molt bé.” Qui trobi més receptes de la rebesàvia, ja sap a qui les pot fer arribar…

Biografia de Carles Gaig (Viquipèdia)

Va iniciar-se com a cuiner el 1979. Actualment és el cap de cuina de l’establiment familiar barceloní Can Gaig, del qual ell és la quarta generació que el porta, distingit amb una estrella Michelin des de 1993. També és cap de cuina del restaurant La Cúpula a Fuerteventura, guardonat amb dues estrelles Michelin i ho serà d’un nou restaurant a la terminal TSur del aeroport de El Prat (Barcelona). El 2008 va guayar el Premi Nadal de la Gastronomia otorgat per la Fundació Institut Català de la Cuina, l’Associació de Cuiners y Reposters de Barcelona i la Fundació Viure el Mediterrani.[1]

6 Juliol 2011 at 17:37 2 comentaris


Estadístiques del Blog

  • 22.942 visites

Proper Sopar de Girona

Sopar de Girona12/12/2000
A la nova web: soparsdegirona.cat

Categories

Juliol 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Categories més visitades en text més gran

Diversos Empresaris Escriptors o intel·lectuals Polítics Uncategorized

Campanya Un país normal

Llibertat!

Llibertat presos polítics!

Per traduir – Para traducir – To translate

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 11 other followers