Cometari crític sobre la recent novel·la d’en Lluis Busquets

8 Juliol 2011 at 19:11 1 comentari

És tracta de la novel·la que acaba de publicar l’amic Lluis Busquets, a editorial Alisis, en un registre inèdit, o així m’ho sembla i que us aconsello vivament.
Algunes referències:
http://www.arallibres.cat/blog/index.php/tag/lluis-busquets-i-grabulosa/
i també
http://libros.fnac.es/a629143/Lluis-Busquets-I-Grabulosa-Albada-a-Lisboa
Enric

ALBADA A LISBOA

“Horitzó 2014” és una comissió secreta de la Generalitat que contacta amb grans figures mundials que hagin participat a l’alliberament del propi país —Nelson Mandela, Vaclav Havel, etc.— en vista a obtenir alguna ajuda en l’opinió internacional de cara a  l’any 2014, aniversari de la pèrdua dels drets polítics catalans, i data en la qual des del govern català es pensa dur a terme alguna mena d’acció que no la deixi passar desapercebuda.

Al protagonista-narrador, ex-professor de filosofia tot i que actualment es guanya la vida escrivint els discursos dels cappares de la Generalitat —i aquesta és la part de “divertimento” de la novel·la—, li toca presentar a Lisboa Otelo Saraiva de Carvalho als representants de la delegació enviada pel govern de la Generalitat per establir un  d’aquests contactes. (Saraiva, convertit en heroi per l’autor, va ser el guionista militar i director  del cop  del 24 abril 1974 que enderrocà Caetano i obrí Portugal a la democràcia. La Revolució dels clavells, doncs, hi és com a teló de fons.)

Com que la trobada s’escau en dilluns vol aprofitar doblement l’avinentesa:  passar el cap de setmana amb la família a Lisboa —muller i fill de 8 anys— i mirar d’assolir la traducció portuguesa d’un llibre que ha fet, titulat La crucifixió de Catalunya i la resurrecció de Portugal, a partir dels epistolaris entre Pau Claris i Fontanella amb el duc de Bragança, que assolí independitzar Portugal d’Espanya aprofitant que bona part de l’exèrcit espanyol havia estat desplaçat en territori català el 1640. (S’hi explica, doncs,  la participació de Catalunya a les converses de Münster que es van abocar a la Pau de Westfàlia de 1648, amb tot el nou equilibri europeu, la traïció de França gràcies al legat papal i l’estafa dels Tractat dels Pirineus.)

Malgrat un incident aeri que el porta a interrogar-se sobre la vida i la felicitat, tot sembla rutllar prou bé  quan, ja a la primera nit, el narrador s’adona que, al mateix hotel on són amb la família, s’hi allotja  una seva antiga amant, per la qual sent una atracció obsessiva; una dona que és capaç de maneflejar un viatge a Fàtima  de la muller i el fill per poder estar amb ell. (I aquesta és la part eròtica de la novel·la que no desvetllarem…)

El laberint en què es troba el protagonista, doncs, és el d’una triple fidelitat: amb ell mateix, amb la família i amb la comunitat catalana, que, des de la noviolència, voldria lliure en el concert de les nacions. Si els dos contactes de treball  tenen com a leitmotiv la pèrdua de les llibertats catalanes i el problema de com tornar-les a adquirir, la doble retrobada lisboeta es resol  per camins que tensen la persona humana com la corda d’un violí.  (El militar portuguès es pren més seriosament que els polítics la independència de Catalunya; l’ex-amant, de tant independent que vol ser, es troba en un atzucac.)

Novel·la més intensa que extensa, que no defuig els temes recurrents de l’autor —sentit de la vida, religió, noviolència, felicitat—, és un passeig per l’amor i la vida, bé que es podria  qualificar de filosòfica, de política, d’eròtica, d’intertextual —el text remet contínuament a textos lisboetes de Pessoa i d’altres autors— i fins i tot metatextual (a mesura que la llegim sabem  com s’ha ant construint perquè és la millor manera que el lector la pugui desconstruir). I vosaltres, què hi dieu?

Anuncis

Entry filed under: Escriptors o intel·lectuals.

Tertúlia sopar amb el Xef Sr. Carles Gaig – dimarts 5 de juliol de 2011 Tertúlia-sopar amb el poeta Sr. Carles Duarte – dimarts 6 de setembre de 2011

1 comentari Add your own

  • 1. gironinsabarcelona  |  11 Juliol 2011 a les 18:14

    El diara Ara de diumenge 10 de juiol, ha publicat un article de títol: Ficcions literàries d’una Catalunya lliure, on entre altres comentaris diu (sic): “…A l’hora d’escriure Albada a Lisboa (Alisis), Lluís Busquets i Grabulosa es va fer una pregunta similar a la de Pladevall. El personatge de la novel·la, professor de filosofia i escriptor, és enviat per la Generalitat de Catalunya a Lisboa a fer de mitjancer entre Otelo Saraiva de Carvalho, un dels estrategs principals de la Revolució dels Clavells portuguesa de l’abril del 1974, i dos càrrecs institucionals, que li volen demanar el seu suport de cara al “pas endavant” del 2014….”. Per cert acompanyada d’una foto de’n Lluis molt adient amb la novel·la a la ma. Enhorabona

    M'agrada

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Estadístiques del Blog

  • 19,292 visites

Proper Sopar de Girona

Sopar de Girona12/12/2000
A la nova web: soparsdegirona.cat

Categories

Juliol 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    set. »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Categories més visitades en text més gran

Diversos Empresaris Escriptors o intel·lectuals Polítics Uncategorized

Campanya Un país normal

Llibertat!

Llibertat presos polítics!

Per traduir – Para traducir – To translate

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 10 other followers


%d bloggers like this: