Tertúlia-sopar amb l’Excel·lentíssim Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, alcalde de Barcelona – dimarts 5 de juny de 2012

25 Mai 2012 at 15:12 Deixa un comentari

Passaven les nou del vespre quan varem rebre l’Alcalde, aquest cop el saló privat es va fer petit. Des de l’hotel, ens havien preparat una magnífica taula imperial al saló del restaurant La Ronda, el que hi ha a l’entrada del saló privat habitual. L’espai molt ben condicionat, atès que no es va habilitar cap taula més, també ens va permetre gaudir del marc de privacitat, silenci i intimitat desitjats.

L’Arcadi va iniciar la conversa amb una breu presentació, complementant amb la seva experiència més personal el que tothom ja coneix del convidat, inclòs el breu resum imprès facilitat a la taula. Va palesar la gran estima que li professa i alguns trets particulars, com ara que tenen la mateixa edat i que varen deixar de fumar a l’hora quant varen fer els 40 anys, tot seguint els persistents i savis consells de l’amic comú, el Dr. Laporte. I mentre s’acostava la fi de la presentació, ens serviren els aperitius, unes delícies de perdiu, bombó de foie i pa d’espècies i carquinyolis de pipes. Per tal de no oblidar-nos-en, tot seguit li va anunciar el lliurament del present que tots plegats li havíem preparat: una característica litografia d’en Subirats, amb un dibuix colorejat d’un cavall de Troia, molt bonic i suggerent. Mentre se li lliurava la litografia, l’Alcalde va agafar la paraula, tot dient que era un cas únic que sense haver dit res, ja li lliuraven un present i …. això, va dir, li agradava.

Amb tanta gent a taula i abans que l’alcalde iniciés la seva intervenció, varem fer una ronda d’autopresentacions per facilitar-li la coneixença dels gironins presents. Entre les curiositats que va citar, observant l’alt nombre d’olotins presents, hi ha la de l’origen olotí de la seva àvia (una Bassols, per cert una part dels quals encara segueixen allà). El seu mandat, que no compta amb majoria absoluta dels regidors de CiU, va prosseguir, vol que es caracteritzi especialment per la CREDIBILITAT. Així, quant encara no fa un any de la seva pressa de possessió, ens va anunciar amb rotunditat que l’any 2012 serà de dèficit zero i a més amb un pagament a proveïdors a 30 dies. Vol reforçar Barcelona com a capital de Catalunya i de la catalanitat. També la mediterrània. I es proposa destinar 500 milions d’€ anuals en inversió (Barcelona serà la ciutat que invertirà més d’Espanya i de les principals d’Europa). A més s’ha incrementat en un 9% el pressupost en assumptes socials. Tot plegat és un indicatiu evident de la seva clara aposta pel CREIXEMENT. Tanmateix és rellevant, en va dir revolucionaria, la aposta metropolitana, amb un govern compartit amb PSC, ERC i IC, amb resultats encara incipients.

I sense que l’Alcalde hagués tingut temps ni de provar l’aperitiu, ens serviren el primer plat. Una saborosa, sorprenent i ben feta crema freda d’escalivada amb sorra de llagostins i anxoves, ben acompanyat d’un fruitós i aromàtic vi blanc, DO de Rueda de nom Etcétera. Llavors va explicar un acord amb l’Ajuntament de Cornellà, ajuntament insòlit dons és l’ajuntament menys endeutat de Catalunya. Barcelona és el 3er. menys endeutat de l’estat, molt per sota de Madrid que, a més, té una situació global ben galdosa. Plegats varen reunir-se amb Rajoy, que els va assegurar atendria les necessitats metropolitanes i de Catalunya, particularment les infraestructures portuàries.

Quant va començar a parlar de la seva aposta total per la marca Barcelona, alguns gironins hi varen intervenir tot emmarcant-ne la qüestió i deixant una estoneta, per tal que pogués menjar i agafar nova embranzida. L’Alcalde va afirmar que cada dia rep empresaris i corporacions d’arreu el mon que volen invertir a Barcelona. Malgrat la difícil situació actual, això diu molt de la ciutat i de com es percebuda. Hem d’esforçar-nos, digué, en acompanyar aquesta percepció positivitzant-ho tot al màxim. Ens hi juguem el futur. Penseu, va proseguir, que en moltes àrees competim amb les millors ciutats del món com ara Londres, Paris i només 4 ciutats més. Se’ns valora molt la CREATIVITAT i també l’ESPORT, i no només el Barça. Com a exemple va citar la Marató de Barcelona, on només fa 3 anys hi varen córrer 3 mil persones i en canvi ara en la darrera edició, després de fer-hi alguns canvis, varem arribar a 20 mil, la meitat dels quals eren estrangers. Hem aconseguit els X-Games, amb un benefici estimat de 60 milions d’€. Montmeló, on l’Ajuntament hi aporta 4 milions d’€ (dons la Generalitat no té un “duro”…), aporta a Catalunya un benefici d’uns 130 milions d’€. Darrerament hem tingut unes 40 mil persones enfilades a algun dels vaixells que han vingut en gran nombre i que quan baixen del vaixell se’n van de compres per la ciutat, i algunes compren a les botigues d’alta qualitat del Passeig de Gràcia. Per posar un exemple, a Barcelona tenim una botiga Santa Eulàlia que és la millor del ram i on, en algunes d’elles –digué- jo no hi podria comprar res, s’entén que per l’acostumat alt preu d’alguns dels productes més especials. Tot això està molt bé, però quin és el benefici per a l’Ajuntament? Aquesta és una lluita que ha endegat i que ja li va expressar en la seva darrera entrevista al president Rajoy. L’Alcalde pensa que bé, caldria reservar una part d’aquest IVA per l’Ajuntament o bé, derivar-li una part d’aquests ingressos. I de la marca Barcelona, va passar a esmentar els plans d’Acció Social, que avui dia passen pel partenariat públic privat. Són, a més, una important font de llocs de treball.

I, mentre s’iniciava el torn de preguntes, ens varen servir el segon plat. Un fantàstic corball a la planxa amb picada d’avellanes i olives arbequines, acompanyat del mateix vi blanc anterior o d’un bon vi negre D.O. Catalunya i nom Mas Rabell Alquimia. En Xavier Ferrer, abans de concretar les seves preguntes, va escoltar com l’Alcalde es mostrava crític amb la Unió Europea. De fet, va dir, ara mateix, només és un mercat. Mentre tant li responia a la primer pregunta: hi ha futur al corredor mediterrani? N’havia parlat a l’àrea metropolitana amb en Balmon (alcalde de Cornellà) per veure’n les possibilitats i també per a poder treure les mercaderies del port. Posteriorment en va parlar amb la ministre del ram, amb qui hi té una bona relació amb una bona amistat i prou confiança i que aquesta mateixa setmana va anar al SIL a Barcelona. La ministra Pastor li va confirmar que hi aposta, havent-hi inclòs una partida al pressupost de 2013. De totes formes, la ministra hi va afegir, no em facin dir que alternativament no atendré els altres corredors plantejats….La segona qüestió anava sobre el centre de la Mediterrània a Barcelona, funcionarà?. Ens interessa, digué.

L’Arcadi va preguntar sobre l’estat de les voreres, particularment al Passeig de Gràcia. L’Alcalde reconeix el seu estat actual i afirma categòric que hi dedicarà una part de la inversió prevista, ara bé només per fer-hi un molt bon manteniment. Res d’invents com els que en algun moment s’havien fet. Tot seguit en Francesc X. Ventura va preguntar pel pacte fiscal. Va estar d’acord en que CiU mai havia tingut tanta representativitat institucional. Quant al pacte fiscal derivat del dret a decidir, si va referir a través d’una metàfora. Si un individu casat amb una Sra. molt rica, es vol separar, veritat que, tots hi estarem d’acord, no li ho hauria d’explicar abans?, particularment per la possible reacció adversa que tindria i els problemes que hauria de patir fins aconseguir-ho, no?, dons això és el que hi ha. El problema a més es concreta en aspectes molt concrets: què farem quan s’hagi de pagar la primera nòmina pública i no tinguem els diners? El president Mas s’ha trobat una Generalitat absolutament arruïnada. Estem en una situació ben peculiar, imagineu el cas d’una família de 10 germans, on els pares demanen als fills que atès n’hi ha 3 que no tenen feina, els altres els haurien d’ajudar mensualment fins que aquells en trobin. Els germans ho accepten i ho fan regularment. De sobte un altre dels germans també es queda sense feina i els pares no atenen les seves lògiques reclamacions i li exigeixen que segueixi pagant. La segona pregunta va ser sobre la reconversió de la zona portuària. L’Alcalde va reconèixer que no hi havia pogut dedicar cap pressupost atès que tant el PP com la resta de grups ho varen impedir. Aleshores, quan es farà? Per respondre’s, ho va comparar amb el cinturó de Ronda, que malgrat que era un projecte de l’alcalde Porcioles, no es va fer fins l’arribada dels Jocs Olímpics.

Se li va preguntar per l’estadi del Barça i la seva situació actual, tot recordant-li que des de l’oposició havia votat amb el PSC, a favor del projecte presentat per l’anterior junta. Ens va explicar que el projecte Foster per a l’estadi, enguany s’ha abandonat i la junta actual tampoc no vol construir-hi vivendes. L’estadi precisa d’una actualització, que al damunt de l’estadi actual resulta massa car. S’han avaluat alternatives a la resta d’espais disponibles a la zona, però no és veuen possibles. Finalment tot plegat és un problema del concepte, i lligant-ho amb una pregunta sobre el Centre de convencions al Fòrum, l’Alcalde va explicar que ja li havia exposat a l’Alcalde Clos com ho veia. La zona del Fòrum podia ser la gran zona universitària de Barcelona, deixant lliure on s’hi ubica enguany, a la zona alta de la ciutat. Seria aquí on, amb un intercanvi d’espais, hi podria anar el nou estadi. Quan en Carles Llorens es va interessar per l’Hospital de Sant Pau, ens va completar part del dibuix de la ciutat que té al cap. Es tracta, digué, d’una construcció impressionant amb 17 edificis. L’ús que se’n havia fet no era prou adequat, fins que es va decidir repensar-hi. La Generalitat va fer molt bé la seva part de la feina amb el nou hospital. Enguany però el problema és que n’han augmentat molt els costos, inclòs el creixement de 120 empleats més. Tot plegat ha fet aparèixer enguany un dèficit de 20 milions d’€. Algú ha proposat de fer-hi algun tipus de centre internacional. Desenganyem-nos, si ho proposem ens diran que si, sempre i quant ho paguem tot i aquest n’és el problema. Cal que ens fem una reflexió molt seriosa al respecte. La meva proposta seria fer-hi un Museu del Modernisme. Penseu en la casa Batlló. Quan es va adquirir per dedicar-la com a casa museu ningú va pensar que seria rendible… A més hi ha 3,1 milions de visitants anuals de la Sagrada Família, que un cop allà fàcilment se’ls podria estimular a arribar una mica més amunt fins l’Hospital de Sant Pau. Fins hi tot s’hi podria incloure un Museu de la Medicina. En Carles Casacuberta hi va afegir una reflexió. Tanmateix es podria reservar un dels edificis per fer-hi el Museu de la Matemàtica, que ben segur ajudaria a la seva estima i creixement, que valora com a socialment necessari en el futur del talent. Va semblar que a l’Alcalde li va agradar la idea.

Per tal de completar la seva visió, va continuar parlant de Montjuic. Hi veu l’espai ideal per a la cultura i l’esport. Enguany ja hi tenim el MNAC, que a més es vol ampliar per baix i també el Museu Miró entre d’altres, així com l’Estadi Olímpic, diversos camps esportius i el Pavelló de Sant Jordi. A més si pensem que els pavellons firals, on enguany s’hi fan alguns dels salons de la ciutat, poden acabar al recinte Firal 2 alliberant aquest espai, podríem pensar en uns nous usos, com podria ser el Museu de la Moto i de l’Automòbil. Un projecte per desenvolupar en els propers 20 anys.

I varen arribar les postres. Macedònia de maduixes amb crema de moscatell, ben regat amb el cava Freixenet Brut Nature al que varen seguir infusions, cafès i alguna copeta. En Pere Montalà, que va fer públic que és el primer cop que vota un candidat de CiU a l’alcaldia, li agrada com l’Alcalde Trias planteja la ciutat i també la marca que té (a tot arreu es coneix Barcelona, però no és així amb Catalunya). A la vista de les dificultats actuals de la Generalitat, li va preguntar, perquè no fem Barcelona de Catalunya? Fins ara des de molts entorns oficials de l’estat s’ha intentat que no es confongués Barcelona amb Catalunya. Són molts anys on s’ha intentat aquesta desvinculació, fins el punt que tampoc s’acaba d’associar a Espanya. De totes formes us haig de dir que Barcelona és la capital de Catalunya i jo com Alcalde sempre ajudaré fins on calgui el president Mas i si hi hagués un president d’un altre partit també. Jo soc nacionalista i catalanista i el més important és Catalunya!!!. Llavors en Pere hi afegí, l’Alcalde ha estat el primer candidat de CiU que s’ha passat més d’una legislatura a la oposició. De fet quasi bé 9 anys i per tant el primer en presentar-se per CiU més d’un cop a les eleccions, perquè?. Doncs senzillament per que m’ha fet confiança el president Mas. El meu plantejament passava per un llindar de tres legislatures.

Finalment ens va recordar que malgrat sovint s’ho sent dir, l’Ajuntament no ha fet cap retallada. Per alguns la reordenació que s’ha fet a les escoles bressol, amb l’objectiu d’atendre 1.100 nens més ho són, en realitat només és una reorganització que no afecta en absolut la qualitat del servei. Compte que varem rebre una herència de 20 escoles bressol noves del mes de juny fins ara, i a més pendents de pagar. I després d’algunes intervencions més, havia arribat l’hora d’acabar i no havíem fet ni una foto… així que varem aprofitar per fer la foto de grup ja a peu dret un cop finalitzada la tertúlia.

Breu Referència (font: Viquipèdia i portal web de l’Ajuntament de Barcelona)

Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 5 d’agost del 1946) polític català, militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1979, i alcalde de Barcelona des de l’1 de juliol de 2011. Entre altres responsabilitats a la Generalitat de Catalunya, ha estat Conseller de Sanitat i Conseller de la Presidència durant els governs de Jordi Pujol. També va ser portaveu de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats.

Trajectòria personal
Xavier Trias va néixer a la rambla de Catalunya amb Consell de Cent. És el segon d’una família de dotze germans. El seu pare tenia un laboratori farmacèutic a Itàlia, motiu pel qual hi viatjava molt i va fer que tota la família s’interessés per la música i la cultura italiana.
La seva germana petita es va quedar paralitzada de cintura avall quan tenia dotze anys. El propi Trias reconeix que aquest fet el va marcar molt i li va fer desenvolupar una especial sensibilitat per les persones amb discapacitats físiques.
Xavier Trias està casat amb la Puri Arraut, té quatre fills i sis nets. Es reconeix com un home molt familiar a qui li agrada passar el seu temps lliure amb la família i els amics. Amant de l’esport, practica l’esquí a l’hivern a l’estació de Baqueira, munta habitualment en bicicleta i surt a navegar els estius a Menorca. És, sobretot, un gran aficionat al futbol i seguidor del Barça.
També li agrada molt la música, en concret el Bruce Springsteen i els Beatles.

Formació acadèmica
Va estudiar als Jesuïtes de Sarrià i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la UB l’any 1970, especialitzant-se en pediatria. Durant els anys 1971 al 1973 va completar la seva formació de post-graduat a Gènova (Itàlia) i Berna (Suïssa), on va a treballar durant un any i mig en la investigació de las malalties metabòliques, el seu diagnòstic i tractament.

Trajectòria professional

Del 1974 al 1981 va exercir de metge pediatra a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron. Va entrar a treballar al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel conseller Josep Laporte, i a que Trias considera el seu pare polític, el 1981 com a Cap del Servei d’Assistència Hospitalària. El 1983 va assumir la titularitat de la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària. El 1984 fou nomenat Director General de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va ostentar fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya el 1988. Amb el conseller Laporte, Trias és considerat el responsable de l´impuls i desenvolupament del model sanitari català, de prestigi i reconeixement internacional.
El gener de 1996 és nomenat Conseller de la Presidència. D’aquesta època destaquen de la gestió de Trias la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o la millora en el règim laboral dels funcionaris de la Generalitat avançant en la conciliació amb la vida familiar, entre d’altres iniciatives.
A les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, la candidatura de CiU, encapçalada per Xavier Trias, va guanyar les eleccions municipals de Barcelona amb el 28,7% dels vots, i va obtenir 15 regidors dels 41 que conformen l’Ajuntament de Barcelona.

Advertisements

Entry filed under: Polítics.

Tertúlia-sopar amb l’empresari Sr.Josep Lagares – Ajornada!!! Tertúlia-sopar amb el Dr.Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona, dimarts 12 de juny de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Estadístiques del Blog

  • 17,880 visites

Proper Sopar de Girona

Sopar de Girona5/09/2017
47 dies to go.

Categories

Mai 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Categories més visitades en text més gran

Diversos Empresaris Escriptors o intel·lectuals Polítics Uncategorized

Campanya Un país normal

Per traduir – Para traducir – To translate

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 9 other followers


%d bloggers like this: