Tertúlia-sopar amb el Sr. Martí Saballs, subdirector del diari econòmic Expansión a Barcelona, dimarts 3 de juliol de 2012

19 Juny 2012 at 18:02 Deixa un comentari

Aquest primer dimarts de juliol, varem tenir el sopar tertúlia estival, aquest cop amb la companyia com a convidat del periodista gironí en Martí Saballs. En Xavier Ferrer, en va fer la presentació tot emmarcant una brillant definició, que varem trobar molt encertada i escaient. Veu en Martí Saballs, com un empordanès cosmopolita que diu les coses pel seu nom. Magnífica definició que al llarg del sopar varem poder verificar plenament. Tant bon punt ens serviren l’aperitiu, uns carquinyolis de pipes, unes delícies de pollastre amb bacó i un cucurull de sobrassada amb mel, en Martí va començar dient que seria molt millor que li expliquéssim coses i ell ens les faria avinents a tots, actuant d’aquesta manera en el que és el seu rol habitual. Tot i això, va estar molt planer , engrescat i interessant en les reflexions que ens va fer, mostrant així que també domina els rols que diu són menys habituals per a ell.

Parlant de prediccions, quan preguntes per la collita, un pagès sembla més intel•ligent que tot un premi Nobel com en Paul Krugman quan fa prediccions en macroeconomia, particularment per a alguns països. La incertesa és un fet. La humilitat és essencial. No sabem què passarà avui o demà. Alguns com en Roubini entre d’altres estant fent molt mal amb les seves opinions.

Recordo que sovint em trobava un ciutadà, tot creuant el Passeig de Gràcia, que repetidament en saludar-me m’adreçava sempre les mateixes reflexions: Què malament que està tot, oi?. No sabia qui era, però el Sr. que fins i tot se m’adreçava pel meu nom, hi insistia dia rere dia. Això em va fer pensar que havia de fer-hi alguna cosa i al capdavall aquesta va ser la raó per la que em vaig posar a escriure el darrer llibre. I que hi explico al llibre en qüestió? Dons cosetes, com ara que en 7 o 8 anys hem duplicat el deute dels 400 als 900 mil milions d’€. O que la borsa de Mongòlia era la millor on operar-hi. I a continuació teníem la borsa de Mèxic. També que, en general, hi ha una manca de cultura financera total!!!. Hem d’invertir sabent on ho fem, això és bàsic.

Com veig la situació ara? Aquesta setmana, vaig estar a Munich (1,3 milions d’habitants) i tothom hi respira tranquil•litat. Un gran contrast. Expansión és un diari independent, i ho va subratllar, amb un posicionament lliberal. La reforma laboral és correcta, tot i que es podia haver anat més enllà. En el tema Bankia, no s’ha explicat bé abans. Tots sabem com estava i com està. I arribà un gaspatxo amb trinxat de llagostins i tomàquet, que ens va permetre començar el sopar tot refrescant-nos saborosament. El vi negre, un criança Solar Viejo DOC Rioja a temperatura escaient, ho acompanyava plaentment.

Austeritat versus creixement. Calen prendre mesures cara els inversors. L’Hortalà hi afegí una interessant deserció sobre els instruments existents en situacions de restricció, i parlà de les retallades amb creixement econòmic, confirmant la crisi de demanda d’inversió, enguany sota mínims. En Martí prosseguí dient que amb Zapatero, eren temps de control del dèficit. I ara mateix, cal posar ordre en tot el desgavell econòmic. L’Hortalà hi afegí que és un problema espanyol, i no a nivell d’inversió, el crèdit que necessita una empresa, que és important pel tema circulant o de tresoreria. L’Arcadi hi apuntà que a més cal ser competitius. Ara ens pujaran l’IVA, no caldria complementar-ho abaixant les cotitzacions?

Quant al periodisme, va afirmar que polítics i periodistes es necessiten. Enguany els economistes tenen un paper massa important. No pot ser que la meva mare, als 90 anys, faci segons quines preguntes. Avui tothom parla de la prima de risc… ¿?.

I es preguntà si avui, no hi hauria una crisi de lideratge arreu. Un líder, per exemple, no pot vendre com a victòria, com ha fet Rajoy, la recent aprovació dels fons de 100 mil milions per a la banca espanyola amb problemes. A fora ningú ho veu així, i aquí tampoc. Fixem-nos com ho fan a Polònia, que funciona molt bé. Estan aprofitant adequadament els fons estructurals de la unió europea. Avui es diu, que Alemanya està guanyant la tercera guerra mundial. I tot parlant d’empreses, va sortir el cas de Nestlé com l’empresa de major capitalització europea. Al món tenim el cas de l’Apple, que dels $ 3,00 ha arribat als més de $ 600,00.

En Josep Trias va preguntar la influència que tenien les tertúlies actualment tant en boga. En Martí reconegué que en tenen i massa. Alguns periodistes s’atreveixen fins i tot a parlar d’economia com si fossin experts qualificats. No es pot saber de tot!!!. Al diari, per exemple, tinc problemes en trobar becaris (periodistes en pràctiques en economia). Tots volen ser periodistes, principalment d’esports, amb la il•lusió de poder entrevistar en Messi. Tornant a les tertúlies afegí, que cal ser molt crític amb els que parlen que tot està malament. I mentre en Trias i l’Alsius afirmaven que la qüestió era saber o no saber sobre temes econòmics, ens varen servir el segon plat, una fantàstica hamburguesa d’au i foie amb poma al rom. Quan li varem preguntar sobre la possibilitat d’una radicalització alemanya, en Martí ens digué que li sembla que aquest perill enguany no existeix. En Martí es va definir com a europeista i també occidentalista, afirmant que li agradaven molt els EEUU. Això si ens va manifestar que li preocupaven molt el Brasil i la Xina, ja que necessiten créixer un 10 % anual.

Tot seguit l’interès es va centrar en el diari Expansión, així en Martí ens informà que la influència principal del diari és als despatxos. Catalunya té un 25% del total dels 18 mil exemplars diaris venuts. En Quim Roca preguntà, com aguanten els diaris amb tant poca publicitat? En Martí ens digué que la publicitat havia caigut un 50%. El grup Zeta està “quebrat” i en mans de “la Caixa”, a Vocento no saben que fer amb l‘ABC, Planeta que li va bé amb Antena3, aguanta com pot la Razón i Prisa està molt malament. El grup Godó va fent i Recoletos amb Expansión augmentant a Orbit (8 mil subscripcions, 100 € per 6 mesos, un estalvi del 50%) i al món digital. El Mundo, del seu grup, ha reduït la plantilla en 140 persones i estant adequant els costos. La crisis és arreu.

En Jordi Martinell afirmà que mai havia vist cap entrevista sense cap errada i es preguntà si en economia hi passava el mateix. Aquí tenim un excés de rodes de premsa. Als EEUU se’n fan poques i a més la mitjana d’edat dels entrevistadors és de 50 anys. En Parés, hi afegí, habitualment es diuen burrades i no passa res. I en Martinell prosseguí, tothom hauria de ser capaç d’explicar-se a un casal d’avis i que ho entenguessin. En Martí digué, a més són els “mindundis” els que demanen la entrevista, els altres normalment no. I arribaren les postres, una sopa de fruits vermells i llet merengada, mentre l’Enric Grabulosa es preguntava, que en treuen al diari de publicar els sous d’alts càrrecs de les empreses, com acostumeu a fer darrerament. Ben segur que molts d’ells, no en deuen estar gens contents. En Martí respongué, tot dient que únicament publicaven els sous dels càrrecs, consellers etc. de les empreses cotitzades a borsa i que per tant són d’accés públic. Finalment en Parés hi afegí, no vigileu la informació que doneu de forma que no molesti els anunciants? El diari publica el que creu adient, respongué. Naturalment alguns cops hem tingut força problemes, però això fa que els nostres lectors ens valorin més. I després dels cafès i alguna copeta ja arribava la mitja nit, així que varem decidir donar per acabada a tertúlia, agraint a en Martí la seva interessant participació.

Biografia (Expansión i Planetadelibros):

Martí Saball (La Bisbal d’Empordà (Girona), 13 de novembre de 1967) és periodista. Estudia periodisme a la Universidad de Navarra, a Pamplona i obté la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universidad de Navarra l’any 1990. Posteriorment, l’any 2000 aconsegueix l’EMBA per l’ IESE.

L’any 1990 comença a treballar de periodista, com a redactor de la revista Actualidad Económica. L’any  1992, Recoletos l’envia a Nova York com a corresponsal d’Expansión i de la revista Actualidad Económica. Des de maig de 1997 i fins l’any 2001 va ser redactor en cap de la revista Actualidad Económica a Madrid.
Posteriorment treballa a Lisboa i a Buenos Aires,  on va ser gerent de continguts del diari El Cronista (Recoletos) i de la revista Apertura fins a l’octubre de 2004. Des d’aquesta data fins ara és subdirector del diari Expansión a Barcelona.

Dels americans dels EEUU, en va aprendre la importància de la igualtat d’oportunitats, la meritocràcia, el seu esperit de pioner, el valor de la llibertat i el risc. Per que sense llibertat ni responsabilitat, no pot haver-hi igualtat.

Valora dels portuguesos la seva extrema educació i prudència.

A Buenos Aires, va aprendre la duresa de les veritables crisis econòmiques.  Va apreciar la lluita d’un poble per  superar les males estones. L’horror i la herència del peronisme. La corrupció de la seva classe política.

Va escriu-re un llibre de nom “Historias de un corresponsal económico”, on explica les bombolles que va viure durant els darrers anys com a periodista, i enguany n’acaba de publicar-se un altre, que porta per títol: “¿Qué hago con mi dinero?.” Saballs diu que creu que hem aprés molt de tot el que ha passat aquests anys, de les errades dels uns i dels altres, i que ens en sortirem. Sense optimisme, sense solidaritat i sense creure en el treball ben fet, encara viuríem a l’Edat de Pedra. No ha de faltar-nos mai el bon ànim.

“¿Están a salvo mis ahorros en el banco? ¿Debería enviar mi dinero al extranjero? ¿Es el momento de comprar oro o dólares? ¿Debo invertir en bolsa? ¿Debería comprar una caja fuerte para guardar el dinero en casa? Si tengo liquidez, ¿es una buena idea comprar una vivienda? ¿Qué puedo hacer si el euro desaparece?” és com ho resum l’article de La Vanguardia, del passat  12 d’abril de 2012.

Participa en els programes de RTVE “El debat” i de Catalunya Ràdio “La Tribu” i “El matí.”

Anuncis

Entry filed under: Periodistes.

Tertúlia-sopar amb el Dr.Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona, dimarts 12 de juny de 2012 Tertúlia-sopar amb la periodista Sra. Pilar Rahola, dimarts 4 de setembre de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Estadístiques del Blog

  • 18,496 visites

Proper Sopar de Girona

Sopar de Girona28/09/2017
7 dies to go.

Categories

Juny 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig   ag. »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Categories més visitades en text més gran

Diversos Empresaris Escriptors o intel·lectuals Polítics Uncategorized

Campanya Un país normal

Per traduir – Para traducir – To translate

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 10 other followers


%d bloggers like this: