Nova web Sopars de Girona!!!

El grup Sopars de Girona ha arribat a un acord amb el grup digital i de comunicació JJ Serveis d’Informàtica SL., de forma que a partir d’aquest moment, el site i la web dels resums de les tertúlies mensuals amb convidats, així com tots els continguts que publiquem al respecte estaran en un entorn professional propi.
Aquest acord de patronatge pressuposa que a l’entorn digital del grup Sopars de Girona hi tindrà prioritat absoluta la publicitat d’aquest grup digital i de comunicació JJ Serveis, en totes aquelles eines pròpies de presència mediàtica pública.

Aquest entorn professional pressuposa:
Nova web amb un nou disseny més actual, modern i integrat en el mon de les xarxes socials
Domini propi amb el nom: soparsdegirona.cat
-Disponibilitat pels gironins de disposar d’adreces de correu pròpies en aquest domini
Noves eines disponibles: Servei de subscripcions a la web per rebre les actualitzacions de cada nou contingut publicat, elecció de l’idioma en que hom vol veure els continguts publicats a la web en qualsevol moment (gràcies a Google translate), agrupació dels continguts en 4 tipus de publicacions,…
-Un site o ordinador propi situat a un DataCenter a Catalunya i a un servidor del grup JJ Serveis.
-Estadístiques d’ús de Google Analitics
-Major seguretat: actualització de les versions per tenir el màxim nivell de seguretat, control de correu no desitjat, control d’atacs vírics,…
-Còpies automàtiques cada dia, entre d’altres…

A partir d’aquest mateix moment doncs podeu seguir tota la activitat del grup a la nova web a http://SoparsdeGirona.cat

Tots els subscriptors existents  data d’avui, els migrarem a la nova web, on podran gestionar la actualització de les dades o la seva baixa.

Cordialment

Enric Calzada
coordinador del grup

Anuncis

11 Desembre 2017 at 23:42 Deixa un comentari

Nova tertúlia sopar amb l’artista pintor, creador i escenògraf Sr. Frederic Amat, dimarts 12 de desembre de 2017

Biografia (web pròpia, enciclopèdia.cat i wiquipèdia)

Nascut a Barcelona l’any 1952, estudia disseny de decorats i arquitectura al costat de Fabià Puigserver, amb qui col·laborà estretament com a escenògraf. La seva obra pictòrica és de tendència experimental i conceptual. La seva concepció oberta de la pintura l’ha portat a integrar al seu treball creatiu múltiples llenguatges artístics. Sota la influència d’Antoni Tàpies i Joan Miró utilitza els colors i la pintura amb finalitat expressiva emprant tot tipus de tècniques com el collage, l’assemblage o resina entre d’altres. Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils. Són característiques les seves entonacions càlides. A seva obra s’ha exposat i publicat arreu del mon. Segons Andrés Sanchez Robyana, Amat viatja a l’equinocci del somni. La seva obra, ens diu: “és la exploració d’una terra incògnita on els animals arriben a la categoria de signes de l’Enigma; busseig en un mon on els fruits d’un arbre no son peres ni pomes sinó llengües; immersió en els estigmes, els objectes, les visions: es diria que tota l’obra de Frederic Amat apareix marcada pel viatge. La pintura seria abans que res un viatge a les regions on tot es fa visible, fins l’invisible. Encara més: l’acció de la pintura, seria justament aquesta, revelar els objectes no en la seva única presència, en la seva immediatesa, sinó en el seu ser mistèric, fent-nos partícips d’aquest esser”.

És molt destacable també la seva activitat com a il·lustrador, vessant en el qual destaquen, entre d’altres, les col·laboracions en edicions de bibliòfil. Ha realitzat també audiovisuals, murals, vitralls, intervencions en espais arquitectònics i escultures (com ara l’escultura Solc, un homenatge a Salvador Espriu i ubicada a Barcelona, al Passeig de Gràcia amb Diagonal — 2014).

A finals de la dècada dels 70  s’interessa per les arts escèniques arran alguns viatges per Àfrica i Amèrica del Nord. Des de 1986 ha col·laborat com a dissenyador de l’espai escènic, decorats i vestuari, en espectacles de teatre i dansa. També en la direcció escènica i en la direcció d’algunes pel·lícules.

Ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de Belles Arts (2002),el Premi Nacional de cultura d’arts plàstiques (2007) i el Premi Internacional Terenci Moix (2013).

L’any 2005 fou l’encarregat de dissenyar el trofeu que acredita els guanyadors del Premi Internacional Terenci Moix, realitzant per l’ocasió un peix de fang amb el segell del premi envoltat per una serigrafia.

L’any 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l’exposició realitzada a la Galeria Carles Taché en la qual va reunir la seva obra pictòrica, escultòrica i multimèdia. Aquell mateix any va decorar el vestíbul d’accés a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès amb el mural «La Porta dels lectors».

El segon trimestre d’aquest any 2017, va presentar una selecció de projectes d’intervenció d’espais, naturals i urbans, a la exposició “Frederic Amat Zoòtrop” a la Pedrera de Barcelona.

17 Novembre 2017 at 13:01 1 comentari

Continguts d’interès actualitzats en els darrers mesos

Nova tertúlia sopar amb l’artista pintor, creador i escenògraf Sr. Frederic Amat, dimarts 12 de desembre de 2017 (dijous  19 de novembre de 2017)

Tertúlia sopar amb el professor de política i afers públics a la Princeton University Sr. Carles Boix, dimarts 14 de novembre de 2017 (dijous  19 de novembre de 2017)
-Tertúlia sopar amb excel·lent cuiner i innovador Sr. Ferran Adrià, dimecres 18 d’octubre de 2017 (dijous 5 d’octubre de 2017)

Ajornada “sine die” la tertúlia sopar amb l’Excm. i Mgfc. Sr. Joan Elias rector de la Universitat de Barcelona i catedràtic de matemàtiques (divendres 8 de setembre de 2017)

Tertúlia sopar amb l’Hble. Sra. Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, dijous 21 de setembre de 2017 (divendres 8 de setembre de 2017)

 

17 Novembre 2017 at 12:30 Deixa un comentari

Tertúlia sopar amb el professor de política i afers públics a la Princeton University Sr. Carles Boix, dimarts 14 de novembre de 2017

Biografia ( web de la UB i viquipèdia )

Nascut a Barcelona l’any 1962, és llicenciat en Dret i també en Geografia i Història per la UB, i doctor en ciència política per la Universitat de Harvard (1995). És el catedràtic Robert Garrett de Política i Afers Públics de la Universitat de Princeton (EEUU), ensems que dirigeix a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) el projecte de recerca “The Birth of Party Democracy” (*) per al qual ha obtingut una Advanced Grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors. Abans d’ensenyar a Princeton, va ser professor a Ohio State University i a la Universitat de Chicago (1999-2006).

És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències des de l’octubre de 2010 i de l’Institut d’Estudis Catalans. És membre fundador del Col·lectiu Wilson, col·labora amb una columna d’opinió al diari Ara. Va formar part del Consell Assesor per la Transició Nacional, establert pel Govern de la Generalitat l’any 2014.

La seva recerca abasta les àrees de l’economia política i la política comparada, particularment la teoria democràtica, els orígens de les institucions i els efectes d’aquestes sobre el creixement i la desigualtat.

Ha escrit els llibres Political Parties, Growth and Equality (Cambridge University Press, 1998), que va guanyar el premi William Riker al millor llibre en economia política de l’American Political Science Association l’any 1999; L’obertura catalana, que va ser premiat amb el Premi Assaig Idees l’any 2003; Democracy and Redistribution (Cambridge University Press, 2003), que va guanyar el premi William Riker al millor llibre en economia política de l’American Political Science Association l’any 2004 i el premi Mattei Dogan al millor llibre en recerca comparada l’any 2004; Political Order and Inequality (Cambridge University Press); i Democratic Capitalism at a Crossroads (en curs de publicació). Ha estat l’editor de l’Oxford Handbook of Comparative Politics (Oxford University Press, 2007). També ha publicat en revistes internacionals com American Political Science Review, American Journal of Political Science, British Journal of Political Science, Journal of Law, Economics and Organization, International Organization i World Politics.

(*)El projecte de recerca titulat “The birth of party democracy. The emergence of mass parties and the choice of electoral laws in Europe and North America (1870-1940)” té com a objectiu analitzar la formació dels partits polítics, la cristal·lització dels diferents sistemes de partits i l’elecció de sistemes electorals a Europa i l’Amèrica del Nord durant la primera onada democratitzadora al món entre mitjan segle XIX i el període d’entreguerres.

El projecte té lloc en el marc del nou Grup de Recerca sobre Institucions i Economia Política de la UB, dirigit pel mateix Carles Boix. Aquest grup neix amb el suport financer de l’Advanced Grant de l’ERC i el suport institucional de la Universitat de Barcelona School of Economics i la Fundació Bosch i Gimpera. Els objectius generals del grup de recerca són incentivar l’estudi del paper de les institucions pel que fa a l’estabilitat i l’ordre polític, la representació política dels interessos individuals i socials i el desenvolupament econòmic i la redistribució, així com promoure la integració entre les diverses ciències socials a Barcelona, particularment entre la ciència política, l’economia, la sociologia i la història.

 

19 Octubre 2017 at 10:18 1 comentari

Tertúlia sopar amb l’excel·lent cuiner i innovador Sr. Ferran Adrià, dimecres 18 d’octubre de 2017

 

Biografia (Curriculum personal, Brochure elBulliFoundation)

Nascut a Barcelona l’any 1962, casat i sense fills, és un extraordinari cuiner i innovador, xef propietari del restaurant El Bulli, tres estrelles Michelin i millor restaurant del mon, segons el Top 50 de la revista Restaurant i tancat l’any 2011.

Als 18 anys deixa els estudis de ciències empresarials i amb l’afany de mantenir-se econòmicament comença un periple a diferents restaurants (fregaplats a l’hotel Playafels de Castelldefels i ja treballant, a la cuina a Es Canà d’Eivissa al Club Cala Leña, i a Barcelona al Suquet, al Castell Arnau, al Martinica i al Finisterre). Fa la mili a Cartagena i entra a la cuina del Almirante com a responsable de cuina, on hi havia Fermí Puig, que el va dur de vacances a El Bulli de Cala Montjoi, on treballava. En acabar la mili, treballa al restaurant Sant Marcos de Sevilla i als 3 mesos entra com a cap de partida al Bulli i poc després en Juli Soler (e.p.d.) l’escull com cap de cuina en tàndem amb Christian Lutaud, fins el 1986 on es queda cap de cuina únic. Fa stages a França (amb Georges Blanc i Jacques Pic). Al 1987 decideix abandonar la nouvelle cuisine per una pròpia d’estil Mediterrani i elaboracions autòctones en visió d’alta cuina. El 1990 fan una societat amb Juli Soler, elBulli, S.L. amb diferents models de negoci (incloses consultories, assessories per empreses d’alimentació i restaurants) però reinvertint un 20% de la facturació en creativitat, prioritzant l’avantguarda al negoci.  Des de llavors comença el canvi en la cuina de Ferran i amb els plats mediterranis hi apareixen nous conceptes, elaboracions i tècniques i formats de servei bressol dels canvis de 1994. Dels del 87 ja havien acordat 6 mesos de servei i la resta tancat per treballar (creació d’un taller, el 1er. d’alta cuina a la història, que acaba a Barcelona al carrer de la Portaferrisa amb elBullitaller el 2000).

El juliol de 2011 elBullirestaurante es transforma en elBullifoundation. A finals de 2012 es confirma que en Juli Soler te una malaltia neurodegenerativa, un cop molt fort per la família, pel projecte i per tot l’equip i el sector gastronòmic. Ferran s’ha de fer càrrec de tot i l’esperit d’en Juli ho impregna tot, fins la incorporació de la seva filla Rita, un dels pilars actuals de la Fundació.

Des dels inicis han treballat amb la indústria alimentària i de distribució amb empreses diveres (Kaiku, Caprabo, Lavazza, Diageo, Texturas, Nestlé, Pepsico i United Biscuits, entre d’altres. En restauració en d’altres projectes (el Bulli Bistrot a la discoteca Pasarela a Roses) i assesoran. Com ara Bel-Air, Chévere, Network i Samoa a Barcelona o Can Bosch a Cambrils, Restaurant Reina de Espanya a Puerto Rico; també consultories com a l’hotel Bernat II de Calella. S’obre el self-service Ñam-Ñam i un Dim-Sum europeu a la UPC, també es col·labora amb Semon, s’obre el restaurant Mas Pau a Avinyonet de Puigventós. Neix elBullicatering (1995) o elBullihotel amb l’hotel Hacoienda Benazuza (1999). Colaboracions com amb NH Hoteles. Des de 2011 dona suport al seu germà en el seu projecte global elBarri i també a Heart Ibiza, un projecte conjunt amb el fundador del Cirque de Soleil.

En el mon editorial o audiovisual 35 llibres (inclòs alguns a la editorial pròpia elBulliBooks), un catàleg general de 9 episodis amb TVE i Un dia en el Bulli o el Bulli-Cooking in progress (els 3 el 2009) i El último vals (2011).

Te un gran nombre de premis i acreditacions, que amb les exposicions i bibliografia podeu consultar al Curriculum Vitae extens adjunt.

Currículum Ferran Adrià

brochure_elbf que s’està construint des de elBullifoundation per explicar els propers projectes

5 Octubre 2017 at 10:05 1 comentari

Video sencer de “la Càrrega” de Ramón Casas vs Democràcia

A l’Hospici d’Olot, seu del Museu Comarcal de la Garrotxa, hi ha el famós, magnífic i enorme quadre “la Càrrega” de Ramón Casas. Per cert va arribar a Olot desterrat per l’estat, per la seva incòmoda temàtica de denúncia social … De fet va ser l’escultor olotí, amic de Ramón Casas, Miquel Blay, que el 1919, llavors formava part del patronat del Museo Nacional de Arte Moderno, que va aconseguir que el patrimoni Nacional espanyol, n’autoritzés deixar-lo en dipòsit a Olot.

Enguany, una colla de 20 artistes, entre els que hi ha Quim Domene (*), han extret del quadre el guàrdia civil a cavall,  i amb 300 voluntaris han fet una performance en vídeo on el guàrdia civil a cavall es transforma en una urna, on votar és clarament  DEMOCRÀCIA.

Ahir per les xarxes socials, en circulava una mena de teaser. En la versió completa aquí, en podeu veure també una reproducció del quadre en qüestió i els artistes i voluntaris treballant.

Un treball espectacular, ben pensat i molt adient. Enhorabona!

(*) autor, juntament amb el pallaso i artista, també local, Toti Toronell, del pessebre a la plaça Sant Jaume de passat Nadal de 2016, una visió contemporània inspirada en un poema de Josep Vicenç Foix.

29 Setembre 2017 at 13:29 Deixa un comentari

Ajornada la tertúlia sopar amb l’Excm. i Mgfc. Sr. Joan Elias rector de la Universitat de Barcelona i catedràtic de matemàtiques

Biografia ( web de la UB , web UB gestió recerca i viquipèdia )

Nascut a Barcelona l’any 1956, és catedràtic de Matemàtiques al Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona. Durant la seva vida acadèmica ha compaginat la docència, la recerca en àlgebra commutativa i la gestió. Ha estat investigador principal de diversos projectes de recerca, xarxes nacionals i accions integrades en diversos països.

Així mateix, va ser editor en cap de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. En l’àmbit de la gestió, ha estat cap d’estudis (1992-1993) i degà de la Facultat de Matemàtiques (1996-2002), vicerector de la Universitat de Barcelona (2008-2010) i secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (2006). Doctor en Matemàtiques i especialista en Àlgebra commutativa, pertany al grup de recerca Àlgebra i geometria algebraica de l’AGAUR. És nomenat rector el dia 19 de desembre de 2016.

Algunes de les publicacions més rellevants:

Elias, J. (2016): On the canonical ideal of one-dimensional Cohen-Macaulay local rings, Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society, 59, 77-90

Elias, J.; Rossi, M. E. (2015): Analytic isomorphism of compressed local algebras, Proceedings of the American Mathematical Society, 143, 973-987

Elias, J.; Rossi, M. E.; Valla, G. (2014): On the Hilbert function of one-dimensional local complete intersections, Journal of Algebra, 399, 489-515

Casnati, G.; Elias, J.; Notari, R.; Rossi, M. E. (2013): Poincaré series and deformations of Gorenstein local algebras, Communications in Algebra, 41, 1-11

Elias, J. (2013): On the last Hilbert-Samuel coefficient of isolated singularities, Journal of Algebra, 394, 285-295

Elias, J.; Rossi, M. E. (2012): Isomorphism classes of short Gorenstein local rings via Macaulay’s inverse system, Transactions of the American Mathematical Society, 364, 4589-4604

Colomé-Nin, G.; Elias, J. (2011): On the asymptotic depth of multigraded modules, Communications in Algebra, 39, 3298-3316

Elias, J.; Valla, G. (2011): Isomorphism classes of certain Gorenstein ideals, Algebras and Representation Theory, 14, 429-448

21 Setembre 2017 at 22:35 Deixa un comentari

Entrades antigues


Estadístiques del Blog

  • 19,292 visites

Proper Sopar de Girona

Sopar de Girona12/12/2000
A la nova web: soparsdegirona.cat

Categories

Desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Categories més visitades en text més gran

Diversos Empresaris Escriptors o intel·lectuals Polítics Uncategorized

Campanya Un país normal

Llibertat!

Llibertat presos polítics!

Per traduir – Para traducir – To translate

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 10 other followers